TIC-TIC, TIC-TIC...

Ai, les TIC... Ja fa temps que ocupen un lloc en la meva graella setmanal; a la música i l'esport li he de sumar les hores amb els vídeos, els blocs, els enregistraments d'àudio... Sí, les activitats són engrescadores i gairebé sempre el punt d'arribada és satisfactori. Però també és ben cert que el camí fins arribar-hi sovint és llarg i atapeït de contratemps. Però què hi farem, oi? També hi ha partits que costen de guanyar i CD que no acaben mai d'enregistrar-se. De vegades em pregunto si paga la pena dedicar-hi tants esforços, si l'alumnat ho agraeix i tal i qual. Però també m'adono que la societat, sense ni tan sols adonar-se'n, es llença de cap a les TIC de forma inqüestionable. I jo m'hi he llençat, també, perquè si no tothom serà massa lluny i em costarà déu i ajut atrapar-los. Si m'hi ofegaré o no, ja ho veurem. És la vida, tu...